Una magnífica iniciativa

Escriure en la tardor de la vida, quan un arriba carregat d’experiències, d’emocions, d’assoliments i de fracassos, d’històries que dormen en el bagul de la memòria, és com reinventar la primavera.
Si llegir és viure moltes vides, escriure és sentir-se primer protagonista de les mateixes, és embarcar-se en un viatge emocional per al qual no fa falta més que imaginació, curiositat i recuperar el que ja ha sigut perquè siga de nou, un perfecte exercici per a evitar perdre-ho. És com començar una altra vegada. És llavors quan es descobreix que escriure es converteix en una passió, en una passió per la vida.
Que s’estimule a escriure, que se’ns done opció a explicar les nostres coses i que se’ns escolte, no solament és alguna cosa que fa falta en un món en el qual sembla que el que val és el nou pel sol fet de ser-ho sense més mèrit, sinó que és tant més necessari en aquet món en el qual les relacions són tan fredes, que nosaltres podem posar calidesa amb les nostres paraules i amb les nostres històries.
Per a això som necessaris entre altres coses, per a convertir-nos en comptadors d’històries. I que aquestes històries, els contes dels avis, els fets que sempre s’han explicat, els comptem amb certa gràcia, i que el que falte de tècnica ho suplim amb imaginació i amb enginy, de manera que el que resulte siguen històries ben explicades, és a dir, literatura.
Participar en un certamen literari sempre és joiós. Si a més un resulta elegit el goig es exultant.
Per permetre’ns reviure escrivint, per estimular que puguem ser bons comptadors d’històries, per premiar que fem amb açò literatura, vull i he de donar les gràcies, en el meu nom, en el de tots els finalistes i també en nom de tots els que han participat en aquest certamen, a la Regidoria de Cultura, al Ajuntament de Montserrat, amb el prec de que mai decaiga aquesta magnífica iniciativa.

Josep Carrasco Llàcer

Premi Relat Curt en Valencià 2016